VESTIDA DE NIT

Pinto les notes d’una havanera blava com l’aigua d’un mar antic. Blanca d’escuma, dolça com l’aire, gris de gavines, daurada d’imatges, vestida de nit. Miro el paisatge, cerco paraules, que omplin els versos sense neguit. Els pins m’abracen, sento com callen, el vent s’emporta tot l’horitzó. Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja …